Activitat. El Kwashiorkor, la importancia de les proteïnes en l’alimentació




En molts llocs del món hi ha poca proteïna disponible. El contingut de proteïnes en els aliments vegetals és generalment baix i, a més, són de baix valor biològic. En determinades zones del món , el creixement de la població és molt gran i es produeix freqüentment una deficiència greu en proteïnes.

El kwashiorkor és una malaltia que afecta a nombrosos nens africans entre els 18 mesos i els 2 anys. Es tracta d'una malaltia que apareix quan el nen deixa de mamar (kwashiorkor vol dir "malaltia del primer nen quan el segon arriba"). Es caracteritza per l'aparició d'edemes (retenció d'aigua), alteracions de la pell i retard en el creixement.

El nen perd la gana i es torna apàtic. La seva alimentació, què es compon bàsicament de cereals i tubercles, és generalment suficient pel que fa al seu contingut energètic. Quina és doncs la causa d'aquesta malaltia?



1.
A partir de la taula següent compareu l'alimentació d'un nen europeu i la d'un nen africà:
         
Font: http://www.asnom.org/image/510_
nutrition/116_327_kwashiorkor.jpg


Aport alimentari
Nen europeu
Nen africà
Proteïnes totals
12 a 15%
9%
Proteïnes d'origen animal (% respecte les proteïnes totals)
40 a 45%
35%



2.
A partir de la gràfica següent compareu el creixement dels nens africans amb el creixement dels nens europeus. Què passa en el cas dels nens més afectats de kwashiorkor?


Font: Biologia 1. Ed.Claret. Barcelona 1998



3. Formuleu una hipòtesi per tal d'explicar els trastorns del creixement que s'han constatat.


4. S'observa una clara millora del creixement dels nens afectats de kwashiorkor quan s'incorpora llet a la seva alimentació. Doneu una explicació a aquest fet.


5. La pressió osmòtica tant als capil·lars com al líquid intersticial ve definida per la concentració de soluts que atrau per osmosi l'aigua. La pressió osmòtica pot ser referida a qualsevol solut, com les proteïnes. Fixeu-vos en els següents esquemes i responeu les qüestions que teniu a continuació:


Fig. Producció de líquid intersticial a una xarxa capil·lar (Font: Salters-Nuffield Advanced Biology, AS. Heinemann. Oxford 2005)


  • Com serà la concentració de proteïnes de la sang dels capil·lars en el cas d'un nen europeu respecte a un nen africà?
  • Com creieu que quedarà la concentració de proteïnes en el capil·lar sanguini del nen Africà un cop els teixits hagin agafat totes les proteïnes que necessiten?
  • Que creieu que passarà amb l'aigua als capil·lars sanguinis del nen Africà? Passarà més o menys aigua que al nen europeu? Per què?
  • Ara podeu millorar l'explicació que vas escriure a la pregunta 4 i torneu a escriure aquesta explicació fent sortir tot el que heu aprés en aquesta activitat.

 

CDEC. Projecte Biologia en Context. Coordinació: Silvia Lope. Edició: Roger Pruñonosa