3.3 Energia per l’acció II: Fonts d’energia per a l’activitat cel·lular
Les principals fonts d'energia en els organismes
són els glúcids i els greixos, tant els que han estat absorbits recentment a
l'intestí com els que estan emmagatzemats al nostre cos. La síntesi d'ATP està
lligada a una sèrie de reaccions controlades per enzims. Les cèl·lules usen la
molècula d'ATP com transportador d'energia. Aquesta és la moneda d'intercanvi
energètic de les cèl·lules, acoblant les reaccions generadores d'energia amb
aquelles que en consumeixen com les de la contracció muscular descrita
prèviament en aquest tema.
Quan, per hidròlisi, se separen els grups fosfat
de l'ATP per formar adenosin-difosfat (ADP), una part de l'energia alliberada
augmentarà la temperatura dels teixits del voltant; una altra part restarà
disponible per realitzar altres reaccions metabòliques com la contracció
muscular, la síntesi de proteïnes o el transport actiu. La hidròlisi de l'ATP
s'aparella amb aquestes altres
reaccions:
ATP → ADP
+ Pi + Energia
|
|
Les cèl·lules emmagatzemen només una petita quantitat d'ATP: en els humans suficient per permetre un parell de segons d'exercici explosiu extrem. La recàrrega del magatzem d'ATP ha de ser, per tant, molt ràpida.