3.3.1 Fosfocreatina





       

A l'inici de qualsevol exercici, la generació immediata d'ATP s'aconsegueix utilitzant creatina fosfat (també anomenada fosfocreatina, PC). Es tracta d'una substància que s'acumula als músculs que pot ser utilitzada per regenerar ATP a partir d'ADP i fosfat; el fosfat el subministra la pròpia creatina fosfat. La descomposició de la creatina fosfat comença al mateix moment de l'inici de l'exercici (activat per la formació d'ADP). No requereix oxigen i proporciona energia per uns 6-10 segons. Això es coneix amb el nom de sistema ADP/PC i d'ell depèn la regeneració d'ATP durant les explosions d'activitat intensa, per exemple en un llançament o en un esprint. Això es pot representar amb les següents reaccions encadenades:

Creatina fosfat → Creatina + Pi

 

ADP + Pi → ATP


Que es poden resumir com:

Creatina fosfat + ADP Creatina + ATP



Més tard, les reserves de creatina fosfat es poden regenerar a partir de l'ATP quan el cos estigui en repòs.

Si l'exercici és de baixa intensitat, el subministrament d'oxigen a les cèl·lules és suficient per permetre la regeneració d'ATP a partir de la respiració aeròbica de combustibles. Els greixos i els glúcids, com la glucosa, són oxidats a diòxid de carboni i aigua; segurament ja us és familiar la reacció resumida de la respiració aeròbica:

C6H12O6 + 6O2 → 6CO2 + 6H2O + Energia alliberada


L'energia alliberada quan s'oxida el combustible, s'utilitza per generar ATP. Aquest procés és el mètode més eficient per regenerar ATP; és a dir, permet obtenir el màxim de molècules d'ATP per molècula de glucosa.

CDEC. Projecte Biologia en Context. Coordinació: Lucia Cortinas. Edició: Roger Pruñonosa.