Activitat. Una cursa de ciclisme
Per esbrinar quins continguts treballarem en aquest tema llegiu el
següent text, responeu individualment a les preguntes i al final es farà una posada en comú.
John Olsen[1], editor col·laborador de la
revista Bicygling Mountain Bike, especialista
en ciclisme i aficionat a la bicicleta, va escriure:
"Ho admeto, no tinc molts coneixements sobre nutrició. Es suposa que els bons ciclistes han estudiat i entenen quina és la forma correcta de menjar i beure. Jo me les he apanyat per sortir endavant amb els coneixements suficients com per no escalfar-me massa el cap durant els entrenaments.
Fa uns
anys, a la universitat, vaig decidir que el món de les bicicletes de carretera
era fascinador. Per justificar la compra d'una d'aquestes meravelloses
màquines, havia de convertir-me en un ciclista de carretera. Òbviament. Era
conscient que tenir un equip a l'última era el realment
important en les curses. Si disposava d'uns de pneumàtics mes fins i d'un
quadre més lleuger que el dels meus competidors, els deixaria enrere sense
problemes". |
1. Penseu igual que ell? Justifiqueu la vostra resposta.
"El meu entrenament de pretemporada va consistir en pedalejar realment ràpid durant uns 4 quilòmetres, i, després, aturar-me per respirar. La primera competició de la temporada era una contrarellotge de 40 quilòmetres. No estava segur de poder aguantar aquesta distància, però tenia un secret infal·lible: la nutrició.
Recentment
havia vist ( observi que utilitzo el participi "vist" i no "llegit acuradament") un article sobre la recàrrega
de carbohidrats en etapes llargues publicat per la revista Bicycling. Amb els
consells d'aquest article i els canvis de la bicicleta, estava llest per batre
a tots aquests tipus amb cames musculoses i jerseis desgastats.
Em vaig
aixecar aviat el dia de la prova i vaig obrir una capsa de massa
per a creps. En realitat mai no havia fet creps però vaig
aconseguir que tinguessin un aspecte brillant encara que una mica cremats. Els
vaig acompanyar de molta melmelada ( amb munts d'hidrats de carboni) i em vaig
menjar tot el plat, combinant-lo amb suc de taronja doblement concentrat". |
||
2. Creieu que és un esmorzar idoni per fer una cursa? Per què?
" Abans de sortir varem fer escalfament, em va resultar llarg ( 6 Km) i em va costar mantenir el ritme. Em sentia...., com dir-ho.... carregat. Vaig començar a preocupar-me. Encara tenia 40 Km per davant. Quan em va arribar el torn, en la línia de sortida vaig esprintar i vaig córrer increïblement ràpid, durant uns 5 minuts. Llavors vaig començar a sentir-me malament. Vaig lluitar contra els meus músculs adolorits i les meves expectatives fetes miques, resant perquè els carbohidrats recarreguessin aviat d'energia els meus músculs. Quan vaig arribar al punt de retorn, uns 20 Km ( més lluny del que havia anat mai), respirava com una locomotora, suava a galledes i la meva pell havia adoptat diferents tonalitats de verd...". "Mentre girava, just davant dels cents de espectadors que sempre acudien a animar els corredors locals, els carbohidrats van entrar en acció, però no com jo hagués desitjat. El meu gir es va convertir en una espiral mortal i vaig caure de costat, bategant amb impotència. Ra-a-a-alph! Un con vitri de blat integral amb munts i munts de melmelada va caure sobre el paviment; un monument a la meva desastrosa filosofia nutricional...". "...Aquesta experiència m'ensenya a no realitzar proves nutricionals mai més. Sabia que milloraria com a ciclista si dedicava temps a comprendre les bases de la nutrició, però em preguntava on podria trobar tota aquesta informació essencial presentada d'una manera accessible i amena". |
||
3. Llegiu detingudament, destrieu tot el que li va passar i plantegeu les preguntes per conèixer les causes de l'episodi.