Activitat. Respiració cel·lular: el descobriment del Cicle de Krebs




En aquesta activitat es descriu com diferents científics s'han anat muntant el puzle que constitueix el cicle de Krebs, part important de la respiració aeròbia. Tingues el llapis a punt, per que al llarg de l'activitat hi ha preguntes per contestar.


Sobre la respiració aeròbica:

Els organismes que poden respirar aeròbicament poden obtenir grans quantitats d'energia. Ho fan a partir de la posterior oxidació del piruvat, el producte final de la glicòlisi. El piruvat de 3 carbonis és decompost per descarboxilació (pèrdua de CO2) i deshidrogenació (pèrdua d'H). El CO2 és un producte residual i l'hidrogen és transferit a transportadors d'hidrogen. Aquests transportadors reduïts (coenzims i FAD) intervenen posteriorment en la síntesi d'ATP a través de la cadena de transport d'electrons a la membrana interna mitocondrial.


Sobre la recerca científica:


El treball de molts científics va contribuir al descobriment de les vies bioquímiques implicades en la respiració cel·lular. El descobriment de la via aeròbia va proporcionar a Hans Krebs el premi nobel de 1939.

Hans Krebs

Font: http://www.sciencephoto.com/media/226377/enlarge

El primer pas

Un primer avanç va ser el descobriment per part de Thunberg de la deshidrogenasa succinat a principis del segle XX (l'àcid succínic és un àcid orgànic; la deshidrogenasa és un enzim que allibera hidrogen).

Thunberg va utilitzar seccions molt fines de teixit muscular per investigar la capacitat del múscul per oxidar compostos orgànics. Va utilitzar blau de metilè, que és un indicador redox, és a dir, que canvia de color depenent de si està oxidat o reduït. El blau de metilè esdevenia incolor (forma reduïda) quan la secció de múscul s'afegia a una mescla d'incubació que contenia un compost orgànic en la seva forma reduïda. Els enzims presents al múscul extreien hidrogen del compost orgànic. L'hidrogen passava al blau de metilè.


1. Les reaccions redox impliquen la transferència d'electrons. Afegiu una fletxa amb text al diagrama anterior que mostri la transferència d'electrons que s'ha produït.


Thunberg va descobrir que molts compostos orgànics podien ser oxidats d'aquesta manera, però que l'àcid succínic era de llarg el que provocava més canvi de coloració del blau de metilè. Va trobar que el producte d'aquesta reacció era l'àcid fumàric.


2.
Observeu detingudament les dues molècules. Descriviu que ha passat en la reacció de conversió d'àcid succínic en àcid fumàric.


El següent pas

El següent pas important va ser el treball de Szent-Gyorgi sobre la respiració en els músculs de vol dels coloms. En una mescla adequada d'incubació, els enzims i les molècules del substrat del múscul de colom realitzen l'oxidació del substrat, la qual consumeix oxigen molecular.


Szent-Gyorgi van trobar que una mescla d'incubació que contingués múscul de vol de colom fresc consumia oxigen ràpidament al principi, però que aquest fet disminuïa amb el temps i finalment s'aturava.


3. Suggeriu una causa del descens de consum d'oxigen de la zona A del gràfic anterior.


Els bioquímics ja sabien que les vies bioquímiques estan constituïdes per seqüències de petits passos de reacció, amb cadascuns dels passos catalitzat per un enzim diferent. La seqüència següent representa una via bioquímica que el substrat A s'oxida fins el producte E a través dels compostos intermedis B, C i D.


4. Quants enzims creieu que intervindran en aquesta via?


5. Suggeriu què passaria amb la velocitat de producció d'E si s'afegís compost C a la mescla de reacció.


Szent i Gyorgi van descobrir que quan s'afegia succinat a la mescla d'incubació, es restablia el consum d'oxigen (vegeu gràfica anterior).


6. Suggeriu una explicació per l'efecte que provoca l'addició de succinat.


Szent i Gyorgi també van descobrir que alguns altres àcids orgànics també tenien aquest efecte i, posteriorment, Hans Krebs va trobar encara més àcids orgànics que incrementaven la taxa de consum d'oxigen quan s'afegien a la mescla d'incubació.

Els substrats orgànics de les cèl·lules s'oxiden seguint una seqüència de petites reaccions:


El últims passos

Krebs
va utilitzar les tècniques de Szent i Gyorgi per esbrinar quins compostos formen part de la seqüència de reaccions que consumeixen oxigen a la respiració:


A la respiració, la glucosa (C6H12O6) s'oxida fins donar finalment CO2 i H20.


7. Ordeneu els tres àcids orgànics del requadre anterior segons la seqüència que, lògicament, haurien de formar dins la via respiratòria, sabent que es van desprenent diòxid de carboni i hidrogen (igual que en l'oxidació de l'àcid succínic anterior). Assenyaleu el que es desprèn a mesura que un compost intermedi es transforma en el següent.


A finals dels anys 1930 s'havia trobat una seqüència de substàncies intermèdies que mostraven la transformació d'àcid cítric de 6 carbonis a àcid oxalacètic de 4 carbonis:


No s'havia establer l'enllaç entre aquesta via aeròbia i el piruvat, el producte de la glicòlisi anaeròbia. El piruvat no actuava com un "activador" quan s'afegia a la mescla de reacció dels experiments descrits més amunt, de manera que la forma en què el piruvat entra a la via aeròbia resultava força misteriosa.

El 1939 Hans Krebs va realitzar l'experiment que li va donar el Premi Nobel; va incubar àcid oxalacètic amb piruvat en absència d'oxigen. En absència d'oxigen la via aeròbia no podia tenir lloc, però Krebs va trobar que s'acumulava citrat. A partir d'aquest fet, Krebs va proposar l'important pas pel qual el piruvat i l'àcid oxalacètic es combinen per formar citrat (a través d'un compost intermedi de 7 carbonis).


La petita diferència amb el cicle que Krebs va proposar el 1939

Ara sabem que no és el piruvat el que entra al cicle aeròbic, sinó un compost de 2 carbonis transportat pel coenzim A, que forma acetil CoA. Krebs va deduir la via cíclica a partir del seu propi treball pràctic, basat en els treballs anteriors d'altres bioquímics.


8. Feu un breu resum del que passa durant el cicle de Krebs.


9. Expliqueu quants enzims espereu que catalitzin la transformació d'isocitrat a α-cetoglutaric?


Com podríeu demostrar l'activitat de la deshidrogenasa en cèl·lules que respirin activament com les del llevat?





Font: http://en.wikipedia.org/wiki/Citric_acid_cycle

CDEC. Projecte Biologia en Context. Coordinació: Lucia Cortinas. Edició: Roger Pruñonosa.