3.3 Energia per l’acció II: Fonts d’energia per a l’activitat cel·lular




Les principals fonts d'energia en els organismes són els glúcids i els greixos, tant els que han estat absorbits recentment a l'intestí com els que estan emmagatzemats al nostre cos. La síntesi d'ATP està lligada a una sèrie de reaccions controlades per enzims. Les cèl·lules usen la molècula d'ATP com transportador d'energia. Aquesta és la moneda d'intercanvi energètic de les cèl·lules, acoblant les reaccions generadores d'energia amb aquelles que en consumeixen com les de la contracció muscular descrita prèviament en aquest tema.

Quan, per hidròlisi, se separen els grups fosfat de l'ATP per formar adenosin-difosfat (ADP), una part de l'energia alliberada augmentarà la temperatura dels teixits del voltant; una altra part restarà disponible per realitzar altres reaccions metabòliques com la contracció muscular, la síntesi de proteïnes o el transport actiu. La hidròlisi de l'ATP s'aparella amb aquestes altres reaccions:

ATP → ADP + Pi + Energia

 



Les cèl·lules emmagatzemen només una petita quantitat d'ATP: en els humans suficient per permetre un parell de segons d'exercici explosiu extrem. La recàrrega del magatzem d'ATP ha de ser, per tant, molt ràpida.

CDEC. Projecte Biologia en Context. Coordinació: Lucia Cortinas. Edició: Roger Pruñonosa.