Activitat. Biotecnologia i alimentació: aliments transgènics i funcionals
Al primer món cada vegada són més freqüents les
patologies derivades d'una alimentació desequilibrada i d'una insuficient
activitat física; la hipercolesterolèmia i les complicacions que se'n deriven
en són el cas més extens i representatiu. Tanmateix, els costos personals i
socials que això suposa, estan portant una creixent sensibilització de la
població vers els hàbits saludables.
En aquest context, la industria alimentària més puntera,
aprofitant aquesta situació, ha llançat al mercat una línea de productes "mes
saludables" , anomenats també "aliments funcionals" com ara els que tenen un contingut més baix en
colesterol, o bé els que tenen un major contingut en àcids grassos omega-3 per
tal de prevenir o de reduir la hipercolesterolèmia.
Alguns d'aquests aliments s'obtenen per processos
tradicionals, reduint el percentatge de greixos animals o bé afegint olis rics
en omega-3, procedents per exemple del peix blau. La obtenció d'uns altres tipus
d'aliments són els que es basen en la
enginyeria genètica per a obtenir productes animals o vegetals modificats genèticament per a esdevenir més
saludables, com per exemple ous de gallina amb
un baix contingut de colesterol o bé llavors de soja riques en omega-3.
- Què us agradaria aclarir o
aprofundir sobre aquest tema?
- Sabeu donar un exemple d'aliment natural, un funcional i un transgènic i establir una diferència entre ells?
A continuació realitzareu una sèrie d'activitats que us
ajudaran a donar resposta a les vostres preguntes.
I. Híbrids i transgènics |
Penseu per un moment en la gran varietat de pans que podem
trobar a la fleca; aquesta amplíssima oferta de pans de tot tipus ha estat
possible gràcies a la tasca continuada de selecció a la qual els humans hem
sotmès les plantes de blat.
![]() |
Font: http://www.botanical-online.com/clasesdepan.htm |
Ja des de la prehistòria els humans
hem intervingut, i seguim intervenint, en la selecció de varietats d'espècies
de vegetals i animals d'interès agropecuari, imitant el que fa la natura,
mitjançant encreuaments dirigits; les recerques arqueològiques i
paleobotàniques han posat de manifest que les plantes de blat de l'època prehistòrica
feien espigues molt petites i de pocs grans, ben diferent de les actuals que
són fruit de milers d'anys de selecció.
![]() |
Relleu asiri, 700aC.
Pol·linització manual d'una palmera datilera. Molt
probablement aquest sigui l'origen de la gran diversitat de palmeres datileres
actuals, atès que només en els quatre principals oasis del Sàhara se n'han
comptabilitzat més de 400 varietats diferents.
Font: http://www.madrimasd.org/cienciaysociedad/ateneo/temascandentes/transgenicos/default.asp
|
Però fins fa ben poc, fins la segona
meitat del segle XX, la selecció de varietats d'interès es feia tan sols en
base a l'observació de les característiques que manifestaven els individus,
sense saber res ni de gens, ni de mutacions ni de genomes.
Amb aquesta activitat, us proposem que
reflexioneu sobre les similituds i diferències que hi ha entre l'obtenció de
noves varietats a partir de la biotecnologia tradicional (per encreuaments
seleccionats) i a partir de la moderna biotecnologia (transgènesi
mitjançant l'enginyeria genètica). Tot i
que no heu de perdre de vista que el cas que us proposem tracta de transgènesi
dintre d'una mateixa espècie i que, la major part de les vegades, la
transgènesi trenca la barrera natural
reproductiva que separa els organismes d' espècies diferents.
Activitat
Imagineu que treballeu com a biòlegs en
una empresa agroalimentària.
Teniu una varietat de soja molt rica en
àcids grassos omega 3 i omega 6 i en esterols, que podria resultar molt
interessant per a la producció d'oli alimentari d'alta qualitat per les seves
propietats reductores de la hipercolesterolèmia; tanmateix, aquesta varietat té
un inconvenient: fructifica massa tard,
fet que compromet la collita els anys què s'avancen les pluges de tardor,
perquè l'alt grau d'humitat de les llavors afavoreix el desenvolupament de
floridures. Teniu també una altra varietat que fructifica abans, facilitant així la seva recol·lecció i
posterior conservació; però la seva composició és molt més baixa en omega 3 i
en fitosterols.
La tasca que se us encomana és la
d'obtenir una nova varietat de soja que reuneixi les característiques
desitjades de les dues anteriors: que fructifiqui aviat i que produeixi llavors
riques en àcids grassos omega 3 i 6 i en fitoesterols.
- Descriviu ordenadament els procediments que
portaríeu a terme per tal d'obtenir la nova varietat, híbrida de les
anteriors, per tècniques tradicionals.
- Ara descriviu
els processos que portaríeu a terme per tal d' aconseguir una nova varietat
transgènica (OMG) que reuneixi les característiques desitjades de les dues
anteriors (consulteu el document "Què són i com s'obtenen els Organismes Geneticaemtn Modificats").
- Feu una explicació de les diferències que
previsiblement s'observaran en la nova varietat, a nivell cel·lular i a nivell
molecular.
- Quines
diferències genètiques hi hauria entre els la nova varietat híbrida i la nova
varietat transgènica?
- Imaginem
que finalment, d'una o altra manera,
aconseguiu "crear" la varietat de soja que fructifica aviat i que és
rica en tots aquells nutrients. Creieu que seria possible aconseguir una nova
modificació per tal que contingui aquells aminoàcids essencials que els humans
fins ara només podem obtenir d'aliments d'origen animal? Expliqueu-ho.
- Escriviu una breu síntesi d'aquesta activitat en la qual feu referència a l'actuació dels humans al llarg de la història per tal d' obtenir noves espècies, amb més rendiment nutricional i econòmic.
II. Aliments funcionals |
Què són? Es consideren aliments
funcionals aquells aliments que poden proporcionar algun benefici per a la
salut a més del derivat del seu valor nutritiu. Són aquells que han estat modificats en la seva
composició, per tal de proporcionar majors beneficis a l'organisme. Cal no oblidar, però, que una dieta ben
equilibrada, a base d'aliments "naturals" no requereix ser millorada ja que,
per si mateixa, proporciona aquests "màxims beneficis".
Com
s'obtenen els aliments funcionals? Ara per ara, la majoria dels aliments funcionals
s'obtenen per processos tradicionals, com ara extreure part del seu contingut
de greixos saturats o bé afegir-hi olis rics en omega-3, procedents per exemple
del peix blau, etc. Tanmateix, els processos més actuals són els que es basen
en la enginyeria genètica per a obtenir productes animals o vegetals, modificats genèticament per a esdevenir més
saludables, com per exemple ous de gallina amb
un baix contingut de colesterol o bé grans d'arròs amb vitamina A.
Activitat
Llegiu el document adjunt "Nutrients funcionals" de Assumpció Savall i
Domingo (taller Alimentació i Publicitat. Reus, 14 d'abril 2010)
Distribuïu-vos en grups i dissenyeu un aliment
funcional per alguna de les situacions següents:
1. Reduir el nivell d'hipercolesterolèmia en un home de 50 anys.
- Tipus de producte ( llet, batut, sucs, galetes...)
- Penseu eliminar algun nutrient del producte original? Per què?
- Quin o quins nutrient penseu afegir i per què?
2. Noia de 20 anys amb una anèmia
- Tipus de producte( llet, batut, sucs, galetes...)
- Penseu eliminar algun nutrient del producte original? Per què?
- Quin o quins nutrient penseu afegir i per què?
3. Dona de 50 anys amb símptomes de menopausa.
- Tipus de producte( llet, batut, sucs, galetes...)
- Penseu eliminar algun nutrient del producte original? Per què?
- Quin o quins nutrient penseu afegir i per què?
4. Noi de 20 anys que molt sovint agafa refredats.
- Tipus de producte( llet, batut, sucs, galetes...)
- Penseu eliminar algun nutrient del producte original? Per què?
- Quin o quins nutrient penseu afegir i per què?
III. La polèmica entorn els transgènics |
Si bé els
OMG són un producte més de la biotecnologia, que en si mateixa no és bona ni
dolenta, hi ha una forta polèmica a l'entorn dels transgènics, centrada
bàsicament a l'entorn dels aliments d'origen transgènic.
Amb aquesta activitat us proposem que us
submergiu a fons en aquesta polèmica, que conegueu els arguments a favor i
en contra dels diferents agents socials, científics inclosos, per tal que
aprofundiu també en el vostre propi posicionament i sigueu més capaços d'argumentar-lo, esdevenint així més capaç d'intervenir en les decisions personals
i col·lectives relacionades amb aquest tema.
Amb aquesta finalitat, us proposem 3 fonts
d'informació que poden ser de gran utilitat, tot i que podeu, a més, trobar-ne
d'altres:
a) Per
conèixer de manera directa els arguments de diferents agents socials, a favor i
en contra de la producció d'animals i plantes transgènics per a l'alimentació:
-
Un reportatge emès en el programa
"Crónicas" de TV2, el juny de 2010, titulat "Semillas esclavas", amb el següent
link:
Semillas "esclavas". Los transgénicos a debate
rtve.es
-
Un portal d'internet anomenat Bionet,
creat per diversos Museus de la Ciència d'Europa, per tal de promoure la formació
científica entre els ciutadans i el debat sobre temes polèmics relacionats amb
la ciència, amb els següent link:
BIONET
bionetonline.org
b) Per
tenir una visió general dels pros i contres dels transgènics, més enllà del seu
ús en la producció d'aliments
-
Un extracte del llibre "Convivint amb els transgènics", de David Bueno,
que és un dels documents adjunts.
1. A partir de les fonts indicades i d'altres que pugueu trobar, utilitzeu una taula com aquesta o similar per tal de sintetitzar la informació rebuda.
Nom de la persona (si es coneix) i nom de la institució
que representa
|
Posicionament a favor o en contra de la producció
d'aliments transgènics
|
Arguments |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
2. Finalment, escriviu un text argumentatiu sobre el teu posicionament actual sobre la producció d'OMG.
3. Si es considera oportú, en base al que s'ha treballat fins ara, podeu organitzar a classe un debat sobre els transgènics.
"Transgènics a la carta". Activitat d'ampliació |
L'any 1980 es va aconseguir el primer OMG, que
òbviament va ser un bacteri, donada la seva simplicitat. Des de llavors fins
ara, s'ha multiplicat la creació de nous organismes per transgènesi. Trobem des
de virus, bacteris i llevats a animals i plantes transgènics; amb aplicacions
que van des de l'obtenció de noves varietats agrícoles i ramaderes a la
producció de fàrmacs, la teràpia gènica, la guerra biològica, la producció
tèxtil o l'eliminació de contaminants, entre d' altres.
Us proposem que feu una prospecció per Internet
per a conèixer una mica més com és de divers el món del transgènics. A l'apartat "Biotecnologia i alimentació.
Aliments funcionals i transgènics" s'han proporcionat diverses fonts d'informació
que us poden ajudar en aquesta cerca, tot i que, ben segur en trobareu d'altres
interessants.
Activitat
Complimenteu aquesta taula amb
diversos exemples d'OMG dels diferents Regnes i diversos àmbits d'aplicació:
Regne |
Exemple de OMG i característica que incorpora |
Espècie de procedència del gen (en cas d'addició de gens) |
Àmbit d'aplicació |
Animal |
|
|
|
Vegetal |
|
|
|
Protist |
|
|
|
Monera |
|||
Virus |