3.3.1 Fosfocreatina
|
A l'inici de qualsevol exercici, la generació
immediata d'ATP s'aconsegueix utilitzant creatina fosfat (també anomenada
fosfocreatina, PC). Es tracta
d'una substància que s'acumula als músculs que pot ser utilitzada per regenerar
ATP a partir d'ADP i fosfat; el fosfat el subministra la pròpia creatina
fosfat. La descomposició de la creatina fosfat comença al mateix moment de
l'inici de l'exercici (activat per la formació d'ADP). No requereix oxigen i
proporciona energia per uns 6-10 segons. Això es coneix amb el nom de sistema ADP/PC i d'ell depèn la
regeneració d'ATP durant les explosions d'activitat intensa, per exemple en un
llançament o en un esprint. Això es pot representar amb les següents reaccions
encadenades:
Creatina fosfat → Creatina + Pi |
ADP + Pi → ATP |
Que
es poden resumir com:
Creatina fosfat + ADP → Creatina + ATP |
Més tard, les reserves de creatina fosfat es poden
regenerar a partir de l'ATP quan el cos estigui en repòs.
Si l'exercici és de baixa intensitat, el
subministrament d'oxigen a les cèl·lules és suficient per permetre la
regeneració d'ATP a partir de la respiració aeròbica de combustibles. Els
greixos i els glúcids, com la glucosa, són oxidats a diòxid de carboni i aigua;
segurament ja us és familiar la reacció resumida de la respiració aeròbica:
C6H12O6 + 6O2 → 6CO2 + 6H2O + Energia alliberada |
L'energia alliberada quan s'oxida el combustible,
s'utilitza per generar ATP. Aquest procés és el mètode més eficient per
regenerar ATP; és a dir, permet obtenir el màxim de molècules d'ATP per
molècula de glucosa.